lunes, 2 de diciembre de 2013

Exemple D'una Pràctica / Disseny Experimental Biologia. Detecció de Glúcids Reductors i Detecció de Glúcids en diversos aliments.


Copyright (c) http://trabajosyapuntes.blogspot.com.es Creative Commons. 2n Batxillerat. Practica de Biologia. 
Detecció dels glúcids reductors i del midó en compostos nutritius (pels éssers humans) i classificació de glúcids segons la seva capacitat de reducció.

Problemes a investigar: El pernill conté midó i / o glúcids reductors? I les patates?
La lactosa és un glúcid reductor? I el sucre de taula (sacarosa)?

Objectiu: Detectar la presència de mido i de glúcids reductors en determinats aliments (pernill i patates) i classificar la lactosa i la sacarosa en funció de la seva capacitat de reducció d'altres molècules.

Hipòtesis:

  1. H1: Potser pernill doni positiu per la presència de glúcids reductors, doncs moltes vegades s'utilitza la dextrosa com un additiu per preservar-lo.
  2. H2: Potser la patata doni positiu per la presència del midó, ja que és el tubercle d'un organisme vegetal.
  3. H3: Potser el pernill doni negatiu per la presència del midó, ja que el midó habitualment no s'afegeix en aquest, i sense additius el pernill esta format normalment per greixos i proteïnes (i midó, en canvi, és un glúcid).
  4. H4: És possible que la patata doni negatiu per la presència de glúcids reductors, ja que en aquesta no hi han glúcids reductors lliures (estaran, segurament, presents en forma de midó).
  5. H5: És possible que la dissolució de la lactosa doni positiu per la presència de glúcids reductors, perquè la lactosa, segons la informació de la que disposem, és un glúcid d'aquest tipus.
  6. H6: És possible que la dissolució de la sacarosa doni negatiu per la presència de glúcids reductors, perquè aquesta, segons la informació de la que disposem, no és un glúcid reductor.

Variable Independent: Tipus de compost (dissolució d'un determinat glúcid / un determinat aliment).

Variables Dependents:
  1. Presència de glúcids reductors en el compost (reacció reactius de Fehling)
  2. Presència de midó en el compost (reacció del lugol)

Material:
  • 4 Tubs d'assaig
  • 2 Plaques de Petri
  • Dissolució de lugol i reactius de Fehling (A i B)
  • Dissolucions de lactosa i sacarosa
  • Una patata sense cuinar
  • Un tros de pernil


Mètodes:

El mètode utilitzat en aquest experiment consistirà de separar els dos aliments examinats (pernil i patata) en trossos de la mateixa mida i subministrar en aquests trossos dissolucions de lugol i dels reactius de Fehling en petites quantitats. També és subministraran aquestes substàncies (lugol i Fehling) en dissolucions de lactosa i sacarosa contingudes en els tubs d'assaig.

El procediment utilitzat serà el següent:
  1. Es separarà la patata en 4 trossos de la mateixa mida. Aquests formaran 2 grups de mostres, amb 2 mostres (rèpliques) cada grup.
  2. Es separarà el pernill en 6 trossos de la mateixa mida. Aquests formaran 2 grups de mostres, amb 3 mostres (rèpliques) cada grup.
  3. S'afegeix la dissolució de lactosa en 2 tubs d'assaig, i la dissolució de sacarosa, també en 2 tubs d'assaig. En total, aquests tubs d'assaig formaran 2 grups de mostres (grup amb lactosa i grup amb sacarosa) amb 2 mostres (rèpliques) cada grup.
  4. S'afegeix la dissolució de lugol en un grup de les mostres de pernil, en un grup de les mostres de patata, en un dels tubs d'assaig amb lactosa i en un dels tubs d'assaig amb sacarosa.
  5. S'afegeix la dissolució de reactius de Fehling en un grup de mostres de pernil, en un grup de mostres de patata, en un dels tubs d'assaig amb lactosa i en un dels tubs d'assaig amb sacarosa.
  6. S'escalfen els tubs d'assaig amb sacarosa i amb lactosa que tinguin els reactius de Fehling en ells per tal d'afavorir la reacció d'aquests amb els glúcids que formen part de les dissolucions presents en els tubs (o no afavorir-la en el cas de que no hi hagi glúcids reductors amb que aquests reactius puguin reaccionar).

Aquest experiment no demana l'ús de mostres control i per tant totes les mostres tindran o bé lugol o bé reactius de Fehling (A i B) afegits en elles.

Resultats:


Mostres de Patata
Mostres de Pernil
Dissolució de Lactosa
Dissolució de Sacarosa
Presència de Sucres Reductors (Reacció dels reactius de Fehling)
Negatiu
Negatiu*
Positiu
Negatiu
Presència del midó (canvi en la coloració del lugol)
Positiu
Negatiu
Negatiu
Negatiu

*En afegir els reactius de Fehling a les mostres de pernil aquests han canviat el seu color del color blau a un blau-violeta molt més fosc (conseqüentment tenyint les mostres de pernil). Com el calor violeta no marca la presència de glúcids reductors en el compost, no es podria afirmar, doncs, que aquest els contingui, però no obstant hi ha hagut una reacció per part dels reactius de Fehling i aquest fet s'ha considerat necessari per ser indicat.

Resultats positius pel lugol indiquen que aquesta substància ha canviat el seu color d'un color marronós a un color blau fosc (o una part d'aquesta substància ho ha fet) en reaccionar amb un determinat compost, i també que ha tenyit aquest compost del mateix color.

Resultats positius per reactius de Fehling (A i B) indiquen que aquests han reaccionat amb els components del compost en qüestió i han canviat el seu color d'un color blau clar a un color vermell, i han tenyit, aixi mateix, al compost d'aquest mateix color (o ho ha fet una quantitat d'aquests reactius).

Resultats negatius, tant per una dissolució com per l'altre (lugol i Fehling) indiquen que aquestes no han reaccionat amb el compost amb el que s'esperava que reaccionessin (midó i glúcids reductors, respectivament), i no han, per tant, canviat de color, ni totalment ni parcialment.


Anàlisi dels resultats:

Com era d'esperar, la patata, un tubercle d'un organisme vegetal, ha donat positiu pel midó. Com aquest tubercle normalment no conté glúcids reductors lliures (els conté només formant part del midó), ha donat negatiu per la presència d'aquest tipus de glúcids – un resultat també esperable.

El pernil, aliment format per greixos i proteïnes, ha donat negatiu pel midó, com també era d'esperar, doncs el midó és un glúcid. També ha donat negatiu per la presència de glúcids reductors, tot i que el reactius si han reaccionat (si no no hi hagués el canvi de color), però amb una altra molècula, segurament. És possible que aquesta molècula sigui una proteïna. Cal mencionar que sense la repetició de l'experiment no és pot comprovar si realment els reactius han reaccionat o bé si es tracta d'un error.

La dissolució de lactosa ha donat negatiu per la presència del midó, com era d'esperar, i ha donat positiu per la presència de glúcids reductors, com també s'hipotetitzava. No obstant, els reactius de Fehling només han reaccionat un cop escalfada la mostra. Això pot estar degut a que els reactius de Fehling necessiten una determinada temperatura per reaccionar amb la lactosa.

La dissolució de la sacarosa ha donat negatiu tant pel midó com pels glúcids reductors. Com la sacarosa no és un glúcid reductor, i en aquesta dissolució midó tampoc hi era present, és un resultat esperable.

    H1: Potser pernill doni positiu per la presència de glúcids reductors, doncs moltes vegades s'utilitza la dextrosa com un additiu per preservar-lo. Rebutjada.
    H2: Potser la patata doni positiu per la presència del midó, ja que és el tubercle d'un organisme vegetal. Hi ha suficient evidència per considerar que aquesta afirmació és certa.
    H3: Potser el pernill doni negatiu per la presència del midó, ja que el midó habitualment no s'afegeix en aquest, i sense additius el pernill esta format normalment per greixos i proteïnes (i midó, en canvi, és un glúcid). Hi ha suficient evidència per considerar que aquesta afirmació és certa.
    H4: És possible que la patata doni negatiu per la presència de glúcids reductors, ja que en aquesta no hi han glúcids reductors lliures (estaran, segurament, presents en forma de midó). Hi ha suficient evidència per considerar que aquesta afirmació és certa.
    H5: És possible que la dissolució de la lactosa doni positiu per la presència de glúcids reductors, perquè la lactosa, segons la informació de la que disposem, és un glúcid d'aquest tipus. Hi ha suficient evidència per considerar que aquesta afirmació és certa.
    H6: És possible que la dissolució de la sacarosa doni negatiu per la presència de glúcids reductors, perquè aquesta, segons la informació de la que disposem, no és un glúcid reductor. Hi ha suficient evidència per considerar que aquesta afirmació és certa.

Conclusions:

  • El pernil utilitzat per aquest experiment no contenia glúcids reductors com additius, ni tampoc com part dels seus components naturals. Tampoc contenia midó ni com a part dels additius, ni com a part dels seus components naturals.
  • La patata té com a part dels seus components naturals el midó. No té, però, com a part d'aquests components els glúcids reductors.
  • La lactosa és un glúcid reductor. La dissolució de la lactosa no conté midó.
  • La sacarosa no és un glúcid reductor. La dissolució de la sacarosa no conté midó.






No hay comentarios:

Publicar un comentario