lunes, 2 de diciembre de 2013

Miguel Mihura - 3 Sombreros de Copa - Obra Completa

Obra obligatoria per PAU en Catalunya, 2o Bachillerato - 2n Batxillerat

Descargar en PDF: http://tinyurl.com/mfm8n3n

Practica Química. Detecció d'entalpia d'una reacció àcid-base.


Química. Determinació de la entalpia d'una reacció.
Copyright(c) http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=5712357319623587569 Creative Commons. 2n Batxillerat.

Objectiu: Determinar el valor de la variació d'entalpia en una reacció de neutralització d'un àcid amb una base.
En aquesta pràctica s'ha utilitzat l'àcid clorhídric (àcid) i l'hidròxid de sodi (base).
Materials:
  • Calorímetre
  • Proveta
  • Balança
  • Vas de precipitats (part del calorímetre)
  • Termòmetre
  • Comptagotes de 3ml
  • Matràs Aforat
  • Dissolucions de 1M de NaOH i HCl
Mètode: Aquesta pràctica consistia d'un procediment basat en dos parts: la mesura de la temperatura de les dissolucions d'àcid i de base abans de la reacció, i la mesura de la temperatura dels reactius desprès de la reacció.
Al començar la pràctica, s'havia de preparar una dissolució 0.5M tant de l'hidròxid de sodi com de l'àcid clorhídric, doncs en el laboratori només disposàvem de dissolucions de 1M. S'havien fet els càlculs utilitzant els factors de conversió i s'havien preparat les dissolucions corresponents utilitzant un matràs aforat, una proveta i, per assegurar-se del fet que la concentració tant de l'àcid com de la base fos precisa, un comptagotes de 3ml.
El càlcul realitzat va ser el següent:
    1. l de dó final * (0.5 mol / l dó final) * (1l dó inicial / 1 mol) = 0.05l = 50ml de dó inicial.
El càlcul aplicat era el mateix per l'àcid i per la base, ja que necessitàvem dissolucions dels dos amb les mateixes concentracions de solut (0.5M). Com les dissolucions finals havien de tenir 50ml de dó inicial / 100ml (per satisfer el requesit que fós 0.5M), vam afegir uns 50ml més d'aigua destil·lada a cadascuna d'elles.
Per aconseguir que la quantitat d'aigua afegida en les dos dissolucions sigui exacta, s'ha utilitzat un comptagotes i una proveta. Finalment, s'ha mesclat l'aigua amb els 50ml de dissolució inicial de HCl en un matràs aforat (i 50ml de dissolució inicial de NaOH en un altre matràs).
Tot seguit, començava el procés del registre de la variació d'entalpia. Per a aquest procés, s'ha emprat el següent procediment:
  1. Es registra la massa del vas de precipitats que es situarà dins el calorímetre.
  2. Es mesura la temperatura dels 100ml d'àcid clorhídric 0.5M.
  3. Es mesura la temperatura dels 100ml d'hidròxid de sodi 0.5M.
  4. Es barregen les dues substàncies en el vas de precipitats mencionat en (1), i la substància resultant es situa en un calorímetre.
  5. És registra la temperatura de la dissolució resultant (de la reacció de l'àcid i la base).

Tot seguit, amb les dades recopilades, es fan els càlculs següents:
  • Variació (guany o pèrdua) de calor pel vas de precipitats (es considerarà que la temperatura inicial d'aquest es la temperatura dels reactius, i que a temperatura final es la temperatura dels productes) = Ce vidre * m calorímetre * (Tf – TINICIAL)
  • Variació (guany o pèrdua) de calor durant el pas dels reactius als productes (es considerara que la calor específica tant de la dissolució de l'àcid com de la dissolució de la base és la mateixa que la de l'aigua (4,18J / K * g))
Cal mencionar que s'ha fet la suposició que tant la dissolució dels 100ml de NaOH, com la dels 100ml de HCl tenen la massa de 100g cadascuna, i que les dues dissolucions estan a la mateixa temperatura inicial, com si estiguessin continguts en un mateix recipient però sense reaccionar.
Com l'experiment descrit anteriorment s'ha realitzat a una pressió constant (pressió atmosfèrica), la calor guanyada (o bé perduda) pel vas de precipitats i per les substàncies quan hagin reaccionat serà la entalpia de la reacció. Si la temperatura dels ambdós (del vas i de les substàncies) puja, significarà que el sistema haurà alliberat calor (i, per tant, ∆H < 0). Si baixa, significa que l'haurà absorbit (∆H > 0).

Resultats:
S'han agafat 50ml de la dissolució de NaOH 1M i 50ml de la dissolució HCl 1M i s'han afegit 50ml d'aigua als 50ml del àcid i de la base per produir 100ml de NaOH 0.5M i 100ml de HCl 0.5M
La temperatura inicial (abans de que s'hagi produït la reacció) de NaOH i HCl era d'uns 25 graus Celsius. La temperatura final (quan ja s'ha produït la reacció) era d'uns 28 graus Celsius.
La massa registrada del vas de precipitats era d'uns 106.6g
∆Q total = 106.6 * (∆T vas del vidre) * Ce Vidre + 200 * (∆T dissolució) * Ce aigua
∆Q total = 106.6 * (28-25) * 0.83 + 200 * (28-25) * 4.18 =
2773.434 J =
2773.434 * (1kJ / 1000 J) = 2.7734 kJ
El volum de les dissolucions tant de l'àcid com de la base utilitzat va ser d'uns 0.1l (100ml). Com eren dissolucions de 0.5 M, la quantitat de cada compost (HCl i NaOH) que ha participat en aquesta reacció va ser 0.05 mol, ja que la reaccó que va dur-se a terme entre aquests compostos va ser la següent:
NaOH (aq) + HCl (aq) --> NaCl (s) + H2O (l)
A partir del càlculs, es pot veure que 2.7734 kJ son guanyades per la dissolució i pel vas del vidre, i, per tant, es desprenen en la reacció de 0.05 mol de l'àcid o de la base.
Com la pressió a la que s'ha dut a terme la reacció és la atmosfèrica, ∆Q = ∆Q pressió constant = ∆H = -2.7734kJ / 0.05 mol
D'aquesta manera, ∆H = -2.7734kJ / 0.05 mol = -55.468 kJ / mol (d'HCl o de NaOH).
Tenint que ∆H registrada en els laboratoris es d'uns -55.84 kJ / mol, l'error relatiu comés en aquesta pràctica és només d'uns 0.66%

Conclusió:
Amb aquesta pràctica s'ha pogut registrar, mitjançant procediments efectuables amb material ben simple i de fàcil accés, la entalpia de la reacció de neutralització d'àcid clorhídric (HCl) amb Hidròxid de Sodi (NaOH). Aquesta entalpia és la mateixa que la calor alliberada a pressió constant: ∆H = -55.468 kJ / mol.
L'error relatiu comés respecte la entalpia real d'aquesta reacció (-55.84 kJ / mol) va ser d'uns 0.66%
Annex:
  1. Escriu els processos per calcular la ∆H segons Hess.
NaOH (aq) + HCl (aq) --> NaCl (s) + H2O (l) ∆Hr = ?


a) Na (s) + 0.5 H2 (g) + 0.5 O2 (g) --> NaOH (aquós) ∆H = -112.236 kcal / mol = -467.65 kJ / mol
b) Na (s) + 0.5Cl2 (g) ---> NaCl (s) ∆H = -98.232 kcal/ mol = -409.3 kJ / mol
c) 0.5H2 (g) + 0.5Cl2 (g) ---> HCl (aq) ∆H= -40.023 kcal / mol = -166.7625 kJ / mol
d) 1 H2 (g) + 0.5 O2 (g) --> H2O (l) ∆H = -285.84 kJ / mol


- a – c + b + d = NaOH (aq) + HCl (aq) --> NaCl (s) + H2O (l)
  • Segons la llei de Hess, ∆Hr = - ∆Ha - ∆Hc + ∆Hb + ∆Hd
  • +467.85 +166.76 - 409.3-285.84 = -60.53 kJ / mol ≈ -55.84 kJ / mol.
La variació d'entalpia registrada per la via experimental s'apropa més a la entalpia “real” que la calculada a partir de les entalpies de formació mitjançant la llei de Hess.

Exemple D'una Pràctica / Disseny Experimental Biologia. Detecció de Glúcids Reductors i Detecció de Glúcids en diversos aliments.


Copyright (c) http://trabajosyapuntes.blogspot.com.es Creative Commons. 2n Batxillerat. Practica de Biologia. 
Detecció dels glúcids reductors i del midó en compostos nutritius (pels éssers humans) i classificació de glúcids segons la seva capacitat de reducció.

Problemes a investigar: El pernill conté midó i / o glúcids reductors? I les patates?
La lactosa és un glúcid reductor? I el sucre de taula (sacarosa)?

Objectiu: Detectar la presència de mido i de glúcids reductors en determinats aliments (pernill i patates) i classificar la lactosa i la sacarosa en funció de la seva capacitat de reducció d'altres molècules.

Hipòtesis:

  1. H1: Potser pernill doni positiu per la presència de glúcids reductors, doncs moltes vegades s'utilitza la dextrosa com un additiu per preservar-lo.
  2. H2: Potser la patata doni positiu per la presència del midó, ja que és el tubercle d'un organisme vegetal.
  3. H3: Potser el pernill doni negatiu per la presència del midó, ja que el midó habitualment no s'afegeix en aquest, i sense additius el pernill esta format normalment per greixos i proteïnes (i midó, en canvi, és un glúcid).
  4. H4: És possible que la patata doni negatiu per la presència de glúcids reductors, ja que en aquesta no hi han glúcids reductors lliures (estaran, segurament, presents en forma de midó).
  5. H5: És possible que la dissolució de la lactosa doni positiu per la presència de glúcids reductors, perquè la lactosa, segons la informació de la que disposem, és un glúcid d'aquest tipus.
  6. H6: És possible que la dissolució de la sacarosa doni negatiu per la presència de glúcids reductors, perquè aquesta, segons la informació de la que disposem, no és un glúcid reductor.

Variable Independent: Tipus de compost (dissolució d'un determinat glúcid / un determinat aliment).

Variables Dependents:
  1. Presència de glúcids reductors en el compost (reacció reactius de Fehling)
  2. Presència de midó en el compost (reacció del lugol)

Material:
  • 4 Tubs d'assaig
  • 2 Plaques de Petri
  • Dissolució de lugol i reactius de Fehling (A i B)
  • Dissolucions de lactosa i sacarosa
  • Una patata sense cuinar
  • Un tros de pernil


Mètodes:

El mètode utilitzat en aquest experiment consistirà de separar els dos aliments examinats (pernil i patata) en trossos de la mateixa mida i subministrar en aquests trossos dissolucions de lugol i dels reactius de Fehling en petites quantitats. També és subministraran aquestes substàncies (lugol i Fehling) en dissolucions de lactosa i sacarosa contingudes en els tubs d'assaig.

El procediment utilitzat serà el següent:
  1. Es separarà la patata en 4 trossos de la mateixa mida. Aquests formaran 2 grups de mostres, amb 2 mostres (rèpliques) cada grup.
  2. Es separarà el pernill en 6 trossos de la mateixa mida. Aquests formaran 2 grups de mostres, amb 3 mostres (rèpliques) cada grup.
  3. S'afegeix la dissolució de lactosa en 2 tubs d'assaig, i la dissolució de sacarosa, també en 2 tubs d'assaig. En total, aquests tubs d'assaig formaran 2 grups de mostres (grup amb lactosa i grup amb sacarosa) amb 2 mostres (rèpliques) cada grup.
  4. S'afegeix la dissolució de lugol en un grup de les mostres de pernil, en un grup de les mostres de patata, en un dels tubs d'assaig amb lactosa i en un dels tubs d'assaig amb sacarosa.
  5. S'afegeix la dissolució de reactius de Fehling en un grup de mostres de pernil, en un grup de mostres de patata, en un dels tubs d'assaig amb lactosa i en un dels tubs d'assaig amb sacarosa.
  6. S'escalfen els tubs d'assaig amb sacarosa i amb lactosa que tinguin els reactius de Fehling en ells per tal d'afavorir la reacció d'aquests amb els glúcids que formen part de les dissolucions presents en els tubs (o no afavorir-la en el cas de que no hi hagi glúcids reductors amb que aquests reactius puguin reaccionar).

Aquest experiment no demana l'ús de mostres control i per tant totes les mostres tindran o bé lugol o bé reactius de Fehling (A i B) afegits en elles.

Resultats:


Mostres de Patata
Mostres de Pernil
Dissolució de Lactosa
Dissolució de Sacarosa
Presència de Sucres Reductors (Reacció dels reactius de Fehling)
Negatiu
Negatiu*
Positiu
Negatiu
Presència del midó (canvi en la coloració del lugol)
Positiu
Negatiu
Negatiu
Negatiu

*En afegir els reactius de Fehling a les mostres de pernil aquests han canviat el seu color del color blau a un blau-violeta molt més fosc (conseqüentment tenyint les mostres de pernil). Com el calor violeta no marca la presència de glúcids reductors en el compost, no es podria afirmar, doncs, que aquest els contingui, però no obstant hi ha hagut una reacció per part dels reactius de Fehling i aquest fet s'ha considerat necessari per ser indicat.

Resultats positius pel lugol indiquen que aquesta substància ha canviat el seu color d'un color marronós a un color blau fosc (o una part d'aquesta substància ho ha fet) en reaccionar amb un determinat compost, i també que ha tenyit aquest compost del mateix color.

Resultats positius per reactius de Fehling (A i B) indiquen que aquests han reaccionat amb els components del compost en qüestió i han canviat el seu color d'un color blau clar a un color vermell, i han tenyit, aixi mateix, al compost d'aquest mateix color (o ho ha fet una quantitat d'aquests reactius).

Resultats negatius, tant per una dissolució com per l'altre (lugol i Fehling) indiquen que aquestes no han reaccionat amb el compost amb el que s'esperava que reaccionessin (midó i glúcids reductors, respectivament), i no han, per tant, canviat de color, ni totalment ni parcialment.


Anàlisi dels resultats:

Com era d'esperar, la patata, un tubercle d'un organisme vegetal, ha donat positiu pel midó. Com aquest tubercle normalment no conté glúcids reductors lliures (els conté només formant part del midó), ha donat negatiu per la presència d'aquest tipus de glúcids – un resultat també esperable.

El pernil, aliment format per greixos i proteïnes, ha donat negatiu pel midó, com també era d'esperar, doncs el midó és un glúcid. També ha donat negatiu per la presència de glúcids reductors, tot i que el reactius si han reaccionat (si no no hi hagués el canvi de color), però amb una altra molècula, segurament. És possible que aquesta molècula sigui una proteïna. Cal mencionar que sense la repetició de l'experiment no és pot comprovar si realment els reactius han reaccionat o bé si es tracta d'un error.

La dissolució de lactosa ha donat negatiu per la presència del midó, com era d'esperar, i ha donat positiu per la presència de glúcids reductors, com també s'hipotetitzava. No obstant, els reactius de Fehling només han reaccionat un cop escalfada la mostra. Això pot estar degut a que els reactius de Fehling necessiten una determinada temperatura per reaccionar amb la lactosa.

La dissolució de la sacarosa ha donat negatiu tant pel midó com pels glúcids reductors. Com la sacarosa no és un glúcid reductor, i en aquesta dissolució midó tampoc hi era present, és un resultat esperable.

    H1: Potser pernill doni positiu per la presència de glúcids reductors, doncs moltes vegades s'utilitza la dextrosa com un additiu per preservar-lo. Rebutjada.
    H2: Potser la patata doni positiu per la presència del midó, ja que és el tubercle d'un organisme vegetal. Hi ha suficient evidència per considerar que aquesta afirmació és certa.
    H3: Potser el pernill doni negatiu per la presència del midó, ja que el midó habitualment no s'afegeix en aquest, i sense additius el pernill esta format normalment per greixos i proteïnes (i midó, en canvi, és un glúcid). Hi ha suficient evidència per considerar que aquesta afirmació és certa.
    H4: És possible que la patata doni negatiu per la presència de glúcids reductors, ja que en aquesta no hi han glúcids reductors lliures (estaran, segurament, presents en forma de midó). Hi ha suficient evidència per considerar que aquesta afirmació és certa.
    H5: És possible que la dissolució de la lactosa doni positiu per la presència de glúcids reductors, perquè la lactosa, segons la informació de la que disposem, és un glúcid d'aquest tipus. Hi ha suficient evidència per considerar que aquesta afirmació és certa.
    H6: És possible que la dissolució de la sacarosa doni negatiu per la presència de glúcids reductors, perquè aquesta, segons la informació de la que disposem, no és un glúcid reductor. Hi ha suficient evidència per considerar que aquesta afirmació és certa.

Conclusions:

  • El pernil utilitzat per aquest experiment no contenia glúcids reductors com additius, ni tampoc com part dels seus components naturals. Tampoc contenia midó ni com a part dels additius, ni com a part dels seus components naturals.
  • La patata té com a part dels seus components naturals el midó. No té, però, com a part d'aquests components els glúcids reductors.
  • La lactosa és un glúcid reductor. La dissolució de la lactosa no conté midó.
  • La sacarosa no és un glúcid reductor. La dissolució de la sacarosa no conté midó.






domingo, 29 de septiembre de 2013

Trabajos Academicos ESO y Bachillerato

Buenas Tardes a todos,

 Hoy estaba limpiando mi PC y he encontrado una carpeta con los trabajos que hice durante la ESO y el Bachillerato.

A su tiempo estos me sirvieron para sacar buena nota, pero ahora, una vez entregados y corregidos, ya no tienen ningún uso. Sin embargo, he gastado mucho tiempo en hacerlos, y además tienen información que puede resultar útil a alguien, así que en vez de eliminarlos decidí compartirlos. Y bueno, aquí estan:

Trabajo sobre el libro "Love Actually", 4 ESO Inglés. https://www.dropbox.com/s/75kwskuwlhnghfd/Love%20Actually.docx

Trabajo sobre Fibra Óptica (En Catalán), 4 ESO, Tecnologia: https://www.dropbox.com/s/dhcxlei1lnwlo1c/Trabajo%20tecno.docx

 Trabajo de Catalán - 4 ESO - Aigües encantades. https://www.dropbox.com/s/8avzq2frn40u51l/catala.docx

Trabajo sobre Joan Maragall - 4 ESO - Catalan https://www.dropbox.com/s/1ah8yz36yazh5d1/joan%20maragall.docx

Trabajo sobre el deporte de vela. Educación física. 1ro Bachillerato https://www.dropbox.com/s/rilsxotjemspno3/veles.odt

 Trabajo sobre hipertrofia muscular. 1ro Bachillerato. Educación fisica. https://www.dropbox.com/s/v8swpuv50wu8l4i/efisica.odt

 Existeix vida fora del sistema solar? CMC, Bachillerato. Mini Trabajo. https://www.dropbox.com/s/xtwbpabmi0cpkh5/Existeix%20vida%20fora%20de%20la%20Terra%20en%20el%20Sistema%20Solar.odt

Diseño experimental. Biologia. 1ro Bachillerato. Mini Trabajo. https://www.dropbox.com/s/7eiqbox2di5aaxp/dissenyexperimental.doc

CMC. Bachillerato. Analisis de la serra de Collserola - Muy Trabajado. https://www.dropbox.com/s/c26kgo32plj78qk/cmc.doc

Espero que os sirvan. Saludos, AndreyAKR

domingo, 28 de abril de 2013

Resúmen de Mi Hermana Elba y Los Altillos de Brumal

[ Quieres tener este resumen a tu lado el día del examen sin que la profesora se dé cuenta? Descárgate la ChuletApp para Android con este resumen, decenas de chuletas y opción de fácil disimulo. Aplicación de Google Play gratuïta! ]

En Cataluña actualmente es obligatoria esta lectura en primero de bachillerato. Recuerdo que yo no quieria comprar el libro y buscaba resumen para enterarme de que iba, pero no encontré ninguno. Así que como compre el libro y tuve que escribir el resumen yo mismo, lo publico para que vosotros no lo tengáis que hacer.

Castellano. Resumen de los cuentos del libro “Mi hermana Elba y Los Altillos de Brumal”. Andrey Kr. (Copyright 2013 Creative Commons)

Lúnula y Violeta:

Este cuento trata sobre el destino que tuvo una mujer solitaria, aburrida y cansada de la vida habitual que llevaba en la ciudad.

Comienza por explicar su situación presente, y, posteriormente, explica los acontecimientos que le llevaron a esta situación.

Un día, al estar en la cafetería, conoció a una mujer, Lúnula, que vivía en el campo y quien le convido a pasar un tiempo con ella.

Al llegar al campo, nos cuenta todo tipo de hechos que le sucedieron. También explica que mientras estaba allí, escribía un texto al que permitió que su nueva amiga hiciera correcciones y la mayoría de las partes del cual, al final, quemó.

El final del cuento explica como plantaron una especie de planta exótica, y la protagonista, Violeta, quedo sola en la casa mientras Lúnula fue a la ciudad.

Después, se presenta un fragmento de texto explicando que la historia narrada anteriormente fue encontrada escrita en hojas junto con un cadáver, y que nadie de los vecinos conocía quién era esta persona muerta, ni quién vivía en esa casa, ni quién escribió este cuento.

La ventana del Jardín:

Trata sobre una visita que realiza la protagonista a unos amigos suyos dos años más tarde de haber realizado la ultima. Estos tienen un niño enfermo, que la dejo confundida con extrañas palabras durante su última visita, por la explicación de la cual empieza el cuento.

Cuando se encuentran, sus anfitriones, Josefina y Alberto no están muy felices de verla, y actúan de una forma extraña, especialmente cuando se trata de hablar de su hijo. Como posteriormente descubre, ese hijo vive aislado del mundo exterior, hasta el punto de que llego a crear su propio lenguaje. No entiende por que sus padres le aíslan, pero ve que quiere escapar, e intenta facilitarle este proceso.

Cuando llega el tiempo de la fuga, pero, le sucede una cosa extraña, y no lo puede hacer, Debido a las circunstancias tan extrañas en las que esta, finalmente la protagonista decide huir. Por el camino, encuentra al coche que se supone que la debe llevar a su casa. Él le habla de esa gente y pregunta por su hijo, y aquí el cuento se acaba.

Mi hermana Elba:

Trata sobre la vida de dos hermanas en un internado a la que estas están sujetas por el divorcio de sus padres. Durante esta, tienen aventuras en las que descubren a Fátima, una niña peculiar, y lugares prohibidos del internado, así como lugares donde pueden esconderse sin ser vistas.
Durante un año de esta vida las tres amigas - la protagonista, Elba (su hermana) y Fátima se unen mucho y se hacen muy buenas amigas.

Una vez pasado este primer año en el internado, los padres de Elba deciden que no la enviarán otra vez a este ya que es distinta de los otros niños. Al principio, su hermana (la protagonista), la encuentra a faltar, ya que Fátima durante el verano ha madurado y ya no esta tan interesada en relacionarse con ella. Le parece ver. y oír a su hermana a todos los sitios. Luego, pero, se acostumbra a estar sin ella, hasta que, finalmente, pierde las ganas incluso de verla.

Cuando llega nuevamente el verano, vuelven a verse, pero ella va separándose de Elba cada vez mas, cada vez más le da vergüenza estar con ella, cada vez más va apartándose de ella.

Un día, al estar en la playa, la protagonista recibe un aviso de la niñera de Elba diciendo que esta ha perdido el equilibrio y cayó, recibiendo un trauma letal. En el funeral, todos se mostraron tristes y consintieron al dolor de su hermana. Hasta el primo de una amiga, Damian, del que ella estaba enamorada estuvo presente. Fingió comprender el dolor de su amiga y la besó.

Al final del cuento, la protagonista nos explica que por este beso, este día, a pesar de la muerte de su hermana, fue el día más feliz de su vida.
La provocadora de imágenes:

Al principio el cuento explica cómo se conocieron el protagonista, y otro personaje principal, José Eduardo Expósito. Posteriormente, nos explica su carácter, a qué dedicaba el tiempo (solía con frecuencia criticar a la gastronomía y a los restaurantes, pero a la vez estudiaba y experimentaba con escorpiones).

Cuenta que una vez, al estar sentados en un bar, se les acercó una mujer muy rara y pálida, y empezó a conversar con ellos. Después, el protagonista no volvió a oír noticias de su amigo hasta enterarse de que se casó con la Ulla Goldenberg (esa misma mujer rara y pálida que se les había acercado aquel día en el bar) y que no solían salir fuera de su casa.

Cuando el protagonista vino a realizar una visita a J.E.E, este le mostró su nuevo “pasatiempos”: una colección de máquinas de torturar sexuales, revistas porno, y objetos por el estilo. Entonces el comprendió que Ulla, no podía ser quien aparentaba. Su actividad no encajaba con su apariencia física.

Tras haber pasado un tiempo, J. E. E, enfadado, se reunió con su amigo y muy irritable mente le dijo que definitivamente, Ulla le engaño, no le quería, sino que solamente era una científica que estudiaba su comportamiento y apuntaba todas sus observaciones en un bloc de notas. Posteriormente a este suceso, J.E.E entró en una situación vital crítica, desarrolló una adicción al alcohol y no tuvo una ocupación muy estable.

Un día, el protagonista estuvo en un bar y vio allí a la misma Ulla, que esta vez, al parecer, tenía como su objeto de estudio al propietario del bar. Le preguntó sobre J.E.E, y esta le respondió lo mal que estaba, y, al parecer, el tomar consciencia de aquello le hacía feliz. El protagonista, a pesar de que sabía que aquello era cierto, le mintió diciendo que J. E. E. era un experto cervecero, y ahora, gracias a ello y a la adicción al alcohol que había desarrollado, se ganaba la vida viajando a ciudades diferentes enseñando sobre el arte de hacer la cerveza. Esta explicación, aunque era falsa, al parecer, hizo que la felicidad de Ulla disminuyera, y, al contrario, la del protagonista, aumentara, ya que este, al acabar la conversación, se fue del bar muy contento.

El reloj de Bagdad:

Este cuento explica desordenadamente sucesos que, según mi punto de vista, no tienen relación entre ellos, por lo cual en mi opinión será más fácil explicarlos dividiéndolos en partes. Al principio, el cuento explica la percepción que tiene la protagonista de las almas. Después, explica la conversación de esta con una señora vieja, Matilde. Finalmente, en la 3ra parte, el cuento trata un extraño suceso y lo que este suceso aporta a la vida de la protagonista:

Un día, llega a su casa un reloj antiguo de Bagdad. Inmediatamente después de la llegada de este reloj, Olvido, una vieja que vivía en su casa, renuncia a limpiarlo, y empieza a mostrar signos de repugnancia hacia este. Pasado un tiempo, tiene un suceso extraño: Matilde, limpiándolo, se desmaya. Habiendo ocurrido este suceso, ese sentimiento de repugnancia hacia el reloj también se hace presente en la Matilde. Cuando lo intentan devolver, su antiguo propietario renuncia aceptarlo, inventando razones poco justificadas según la opinión de la protagonista.

Finalmente, el cuento explica que se quema la casa de la protagonista, describiendo como este acontecimiento tiene lugar en todo su detalle.

En el Hemisferio Sur:

Trata sobre una experiencia misteriosa que tiene una amiga del protagonista, Clara, que es un trabajador de editorial de libros. Le explica que últimamente tiene una voz que le dicta aquello que tiene que escribir, y no le deja descansar ni un solo momento. Ella se da cuenta de que esta voz es extranjera.

Un día, al tratar de relajarse por unos momentos, va a una librería para comprarse un libro y encuentra a una serie de libros de una autora Polaca, Sonia Kraskowa, que narran exactamente su vida. No sabe qué hacer, y pide al protagonista ayuda. Este intenta hacer que ella se tranquilice y, finalmente, se despide de ella dejándola descansar en su hotel. El día siguiente la encuentran muerta en su habitación. El protagonista vuelve a su trabajo y recibe el último libro de Kraskowa, Tornado , aportado por su secretaria, diciendo que el jefe de la editorial pregunta si puede hacer una contraportada de este. Lo lee, y ve escrito allí exactamente aquello que pasó con Clara el último día, y que supone que serían sus últimos pensamientos.

El cuento acaba con el protagonista en el baño, a punto de desmayarse, abriendo el agua del grifo y viendo, que esta gira en el sentido de las agujas del reloj, como en el hemisferio sur. Este hecho le impacta mucho ya que Clara, cuando estaba en el lavabo, hizo un comentario sobre el sentido del giro del agua, que era de contrarreloj, y que, si girase en el otro sentido, lograría deshacer su remolino (todo y que el protagonista no entendió muy bien que quiso decir ella con aquello).

Los altillos de Brumal:

Este cuento narra la historia de una mujer que vivía en un pueblo junto con su madre y sus hermanos, empezando por explicar una experiencia vivida en el pasado. Después, la protagonista cuenta que siempre noto que su madre la quería más que a sus hermanos, y pudo comprobarlo cuando esta vendió lo poco que le quedaba y ese dinero lo ahorro para pagar los estudios de la universidad de su hija. Cuando se hizo mayor, pues, curso los estudios de Historia. Su madre, contenta al saber este hecho, entendió que ya podía morirse tranquila, y eso es lo que sucedió.

Pero la protagonista no estaba nada orgullosa de sus estudios y cuando murió su madre, percibió este hecho como una liberación de hacer lo que esta quería, y empezó a dedicar su energía a lo que siempre había querido hacer: cocinar. Explica que trabaja en una revista de cocina, y un día al mirar los platos que le enviaron para su degustación, encontró un pote antiguo con mermelada que tenia sabor de fresa pero que no tenía fresas como ingredientes, según ella. Pudo distinguir que ese bote se elaboró en Brumal, lugar donde pasó ella su infancia, y decidió, pues, visitar ese lugar.

Al estar allí le sucedieron hechos extraños que hicieron que ella acabase en un psiquiátrico. Una vez recuperada, pudo volver a la realidad, y se acordó de que prometió al jefe de la revista en la que trabajaba participar en un proyecto que consistía en un viaje por distintos lugares para recopilar las recetas más deliciosas que no estuvieran ampliamente conocidas. Le dijo por el teléfono que estaba dispuesto a salir para el viaje aquel mismo día, pero en vez de eso lo que decidió hacer era volver otra vez a Brumal.

La noche de Jezabel:

El cuento empieza explicando un día típico de un médico del pueblo, Arganza, y un extraño acontecimiento que tiene lugar en este pueblo: un hombre muere suicidado, y, al cabo de un tiempo, cuando las personas que se encargaban de vigilarlo se descuidan, alguien transporta su cadáver a la puerta de la casa de los alcaldes, lo viste, y pone perfume en su ropa.

Esta historia es la que esta explicando Arganza al protagonista, cuando de repente se le acerca una conocida, Jezabel. Esta decide montar una fiesta en su casa y, antes de que le de tiempo para expresar su opinión, ya lo tiene todo planeado. Antes de irse, pero, le informa de que tal vez venga con su prima.

Por la tarde, acuden a la casa del protagonista Jezabel, Mortimer, un joven inglés al que había invitado y Laura, una chica que el protagonista cree ser la prima de Jezabel. En el exterior hace una fuerte tempestad, y en la casa empiezan a suceder hechos extraños.
Poco tiempo después, Mortimer les empieza a hablar sobre ocurrencias paranormales, que coinciden con aquellas que suceden en la casa (el teléfono deja de funcionar, el horno no calienta la comida, etc). Concluye a su explicación con el hecho de que la casa les este rechazando. Durante todo este tiempo Laura no para de reírse.

Cuando finalmente esta “fiesta” se acaba, los amigos toman consciencia de que Laura en realidad no era la prima de Jezabel, y nadie de los que acudieron a la fiesta la conocía, ni tampoco nadie la oyó venir ni salir de la casa, y que ya había desaparecido de esta. Poco después, en las baldosas del porche, los 3 conocidos encontraron escrita una nota: “Gracias por una magnifica noche. Nunca la olvidare”, que gradualmente fue desapareciendo, siendo “NUNCA” la ultima palabra en hacerlo.

Cuando hubieron pasado unos días, el protagonista volvió a Barcelona, vio a Mortimer haciendo sus tareas habituales, se enteró de que su amigo médico se había ido de vacaciones, y vio a Jezabal en un supermercado, tal y como había hecho con anterioridad a que todo esto hubiera sucedido. Entonces, trató de convencerse, al igual que según él hicieron todos los otros, de que nada de esto “NUNCA” realmente había ocurrido

  Licencia Creative Commons
Este obra de Andrey Kr está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial 3.0 Unported.